Neocolonialismu energèticu: Sa Sardigna in manu a su sfrutamentu globali e a sa giustìtzia ambientali.
Neocolonialismu energèticu: Sa Sardigna in manu a su sfrutamentu globali e a sa giustìtzia ambientali., Su puntu antropològicu de Veronica Matta
Sa situatzioni in Sardigna, caraterizada de espropius de terra e sfrutamentu forti de su territòriu po sa produsida de energia eòlica e solare, arrapresentat unu fenòmenu cumplessu de analizai de su puntu de bista antropològicu. Custu fatu atritzat temas de giustìtzia ambientali, cuntierras identitàrias e dinàmicas neocolonialis, in unu cuntestu giai sinnau de spopulamentu e alindada econòmica.
Sa Sardigna e sa narratzioni de su sbòidu.
Sa Sardigna est fatu fatu descrita comenti a un’ìsula “spopulada”, belle unu sbòidu demogràficu de prenai cun infrastruturas chi sfrutant is arresursas naturalis suas. Custa narratzioni est tìpica de protzessus de colonialismu internu, in custus territòrius coberaus comente a marginalis funt impreaus po acuntentai is abbisòngius de centrus de pòderi esternus. In custu casu, su “Tyrrhenian link” e s’espansione de is infrastruturas po s’energia arrennovabbili funt emblemàticus: su bentu e su soli de sa Sardigna, teniat arresursas vitalis po su territòriu e sa populatzione sua, funt sfrutaus po produsi energia destinada po su prus a regionis esternas.
Espropius e cuntierras a suba de su territòriu.
Is espropius de terrinus agrìculus po fraigai parcus eòlicus e solaris gènerant cuntierras profundas intre is comunidadis localis e is istitutzionis. De su puntu de bista antropològicu, custas cuntierras no pertocant sceti s’atzessu a sa terra, ma fintzas sa percetzioni de su logu comenti a spàtziu culturalu. Sa terra no est scet un’elementu produtivu: arrapresentat sa memòria colletiva, is ligàmenus familiaris e is traditzionis localis. S’espròpriu suu po finis industrialis est bìvia comenti a un’alienatzioni culturali, a un’atu chi segat su ligàmeni intre is personis e s’ambienti insoru.
Giustìtzia ambientali e neocolonialismu energèticu.
Su fràigu de su Tyrrhenian , chi at a carrai energia prodùsida in Sardigna conca a àteras regionis, ponit in luxi dinàmicas de neocolonialismu energèticu. Is costus ambientalis e sotzialis funt sustentaus de sa Sardigna, intamis chi is benefìcius econòmicus e de torracontu energeticu torrant a àterus . Custa disugualidadi pesat chistionis de giustìtzia ambientali: chini ndi bogat profetu de is arresursas naturalis e chini ndi pagat su prètziu?
In prus, s’aferra aferra a bentu e sole arriscat de perpetuai una lògica estrativa chi s’oponit a is printzìpiu de sustenibbilidadi. Nointamis s’eticheta de “energia lìmpia”, s’imponimentu de infrastruturas chen’e su cunsensu de is comunidadis locali arrepitit modellus de sfrutamentu coloniali, disconnoscendi is abbisòngius e is deretus de is populatzionis interessadas.
Spopolamentu e pèrdida culturali.
Su spopolamentu de sa Sardigna, giai in cursu de unus dex’annus, est agravau de polìticas chi sfrutant su territòriu chen’e investiri in su benistai de sa populatzioni. Is infrastruturas energèticas no gènerant ocupatzioni locali de importu e contribbuint a afortiai unu modellu de svilupu chi escruit is comunidadis localis. De su puntu de bista antropològicu, custu contribbuit a una pèrdida culturali: is comunidadis , sbodiadas de oportunidadi, arriscant de lassai is pràticas e is connoscimentus de su connotu acapiaus a sa terra.
Concruida : faci a unu modellu de svilupu ecuànimi.
Po controiri custus protzessus, est de fundamentu unu modellu de svilupu chi pòngiat in su centru is comunidadis localis e su deretu insoru de autodeterminatzioni. S’energia arrennovabbili iat depi essi un’oportunidadi po cumbati sa crisi climàtica, no unu sacramentu po sìghiri cun is disugualidadis. A interessai is populatzionis sardas in sa pranificadura e manìgiu de is arresursas energèticas iat podi arrapresentai unu passu a innantis conca a unu benidori prus ecuànimi e sustenìbbili, arrespetosu tantu de s’ambienti cantu de is personis chi ddoi bivint.
